Diumenge 30 de setembre, es va clausurar el 6 congrés del BLOC a l’edifici Nexus
de la UPV, un congrés que venia rodant des de fa mesos per pobles i
comarques i que va cloure ahir Enric Morera tot qualificant-lo de
magnífic i històric: Hui és el primer dia del canvi al País Valencià ! Un altre camí per iniciar una nova etapa! Aquestes
paraules de Morera van encoratjar a una militància exultant que li
havia renovat el càrrec de secretari general i aprovat la seua gestió
amb el 87% dels vots i que respongué amb una atronadora ovació entre un
flamejar de senyeres i diverses ensenyes.
El
congrés, precedit per un llarg debat als pobles i comarques els
darrers mesos sense grans contradiccions, va resoldre les últimes
qüestions mitjançant els 500 delegats aplegats en dos dies de
comissions i plenari en un ambient esperançós la qual cosa denota el
bon quefer, d’una militància madura i consolidada que se sent
protagonista amb força il·lusió i espenta per encarrilar des del
valencianisme progressista l’avenir del país.
El moment més emotiu d’aquest acte de clausura fou quan es reconegué i s’homenatgeà a un seguit de vells militants: un homenatge —en paraules d’Enric Morera— a les persones que estan picant pedra més de 40 anys! Essent el recordatori a Paco Burguera
el que feu alçar a tothom dempeus per tributar-li la més llarga i
sentida ovació de la nit. Figura emblemàtica del valencianisme de
postguerra i de la transició, a Burguera
tothom li reconeix ser el veritable pare i ànima d’aquest valencianisme
des del seu PNPV històric a l’actual BLOC, passant per la UPV que va
estar l’embrió unitari i gresol on es va forjar de bellnou l’esperança
d’un altre avenir per al poble valencià.
Jo
que personalment vaig estar partícip — a molta honra— d’aquesta
trajectòria inicialment i a hores d’ara com a simpatitzant i observador,
he constatat que junt als vells militants de sempre, hi ha una munió
de gent jove que ja no conec, amb una espenta impressionant tot
configurant una realitat nova i esperançosa quantitativa i
qualitativament. Això denota que el valencianisme progressista és una
força consolidada i arrelada i amb la seua incardinació a COMPROMÍS ja
tenim els valencians l’aparell polític que necessitàvem per canviar la
desastrosa situació en que la dreta de sempre ha deixat al País
Valencià, mentrimentres “l’esquerra oficialista” —per anomenar-los
d’alguna manera— no se sap ben bé en quina figuera estan penjats a hores
d’ara després de passar-se vint anys a l’angrunsadora preguntant-se que
ha passat… sense aclarir-se, amb el discurs de “diu el mort al
degollat: qui t’ha fet eixe forat?
1 comentari:
A vore si és deveres que compromís te uns bons resulrats a les pròximes eleccions, que ja estic fart de tanr de lladre que entra per almansa o que es ven a l'or dels qui ens volen destruïr cultural i econòmicament
Publica un comentari a l'entrada