LA PÀGINA WEB DEL PAU

Per Vicent Grande.

L’altre dia vaig entrar en la web del PAU, en l’article sobre l’actuació de la Unió Musical i (deixant a banda tota la polèmica que em sembla, francament, una mica exagerada) em va cridar l’atenció un comentari de Tere Royo on deia: “respectem i publiquem totes les opinions… Si altres partits tingueren oberta una pàgina tan plural com la nostra, segur que les gents del nostre poble les utilitzarien també per expressar les seues opinions, però com esta llibertat de moment sols la ofereix PAU...”. Acte seguit vaig escriure un comentari per deixar la meua opinió i em va eixir una nota on deia literalment: “tu comentario será visible tras la aprobación”. Vaig esperar “la aprobación” mentre pensava qui seria l’examinador o examinadora, però després de cinc minuts no passava res. A l’endemà vaig tornar a entrar a vore si s’havia publicat el meu comentari: res de res. Estava clar que m’havien suspés i damunt l’examinador no m’ho anava a comunicar.

La sort que tenim els del BLOC és que podem dir la nostra perquè hem creat mecanismes per a fer-ho: duem 16 anys fent-ho. Sembla com si el PAU haguera descobert ara la democràcia.

El primer que vull dir és que el BLOC en 1995, ara fa 16 anys, vam ser pioners en crear el FANAL que va ser el primer butlletí d’informació de política municipal del nostre poble i que els demés partits polítics han imitat (cosa de la qual s’ alegrem perquè això és fonamental en democràcia: que cadascú informe des del seu punt de vista). Durant estos 16 anys hem tret 37 números; a una mitjana aproximada de 2’5 per  any. Fet que mostra, ben a les clares, la nostra voluntat d’informar al poble de la tasca municipal que  realitzem i de com estan les coses en el nostre ajuntament. Evidentment, des del nostre punt de vista.

En segon lloc, ara fa 10 anys també vam ser pioners en crear la nostra pàgina web, podeu comprovar-ho al Fanal 15. Amb l'evolució, perfeccionament i generalització d'internet, modificàrem la web i creàrem el blog del BLOC amb el que donàvem veu a totes aquelles persones que volgueren dir la seua. (També vàrem crear el blog de Notícies Albalat, El Fanal, Facebook, Tuenti, Twiter i Youtube). Això ens va plantejar un dilema: filtrem les opinions o no? Hi hagué debat (com sempre en el BLOC) i després de sospesar pros i contres vam decidir per unanimitat que no posaríem cap filtre ja que prioritzàvem que la gent poguera opinar lliurement i dir la seua, malgrat que poguera aparèixer algun comentari fora de to o ofensiu (risc que sempre està present).

Això sí: quan cal, recordem que les opinions que la gent expressa anònimament no tenen per què coincidir amb les del BLOC i que no es podem fer responsables del que la gent comenta lliurement i des de l’anonimat. El BLOC només recolza allò que firma. Pot inclús donar-se el cas que ú es faça passar per altre fent d’impostor del nom ja que no hi ha cap control en això. Jo per exemple podria dir que sóc Jose Rafael Sotomayor i que vote al BLOC i a vore que diu que no (tot i que no resultaria molt creïble, la veritat).

Però ja dic: nosaltres vam assumir que el que volíem era que la nostra pàgina servira també perquè qualsevol ( i quan dic qualsevol dic qualsevol: persones amb trellat, prudents, rigorosos, respectuosos, indignats, enfadats, cerrils, tararots, cagandanes, etc. que tots puguen dir la seua) perquè això és el reflex de la societat en la que vivim.

Això té un risc, perquè darrere l’anonimat s’amaguen malintencionats, gent que només vol que embolicar,  ofendre,  insultar o provocar. Però la llibertat té un preu. I ja dic: és un risc que assumim conscientment perquè per damunt de tot creiem en la llibertat d’expressió com a base de la democràcia.

Tot açò em serveix per a felicitar al PAU per la seua pàgina  web perquè sincerament crec que el fet de que cada vegada hi haja més oportunitats per poder expressar-se i dir cada ú la seua, és un pas més en la democratització del nostre poble

Però vull dir-li a Tere Royo que això que diu de que “eixa llibertat de moment només la ofereix el PAU”; doncs que no, que no és veritat. El BLOC fa molts  anys que la ofereix, 4 concretament.

Però també he de dir, i amb coneixement de causa, ja que jo mateix vaig patir el seu filtre, que la pàgina web del PAU està coixa de llibertat, coixeta. I això hi ha que dir-ho. Sobretot si la seua regidora TERE ROYO presumeix precisament d’això. I que conste que podria entendre que un comentari ofensiu no es publicara (per exemple quan s’utilitzen termes com fatxa, gilipolla, cabró, fill de ... i estes coses) però pel que he pogut comprovar també es censuren els comentaris... com ho diria? “els comentaris que no els interessen” com el que vaig fer jo dient que no estava d’acord en que la seua pàgina web era la primera en oferir llibertat d’expressió.

Si discrepar és motiu de censura, perdoneu-me però la vostra pàgina web perd tota credibilitat pel que fa a la llibertat d’expressió. Perquè la autèntica llibertat d’expressió vol dir: “que jo lluitaré perquè tingues llibertat de dir el que vulgues encara que no estiga d’acord amb la teua opinió”. Eixa és la grandesa -i la paradoxa- de la llibertat.

Per acabar, vull animar-vos a la gent del PAU que ja que heu pegat el pas de fer una web on la gent pot comentar, que tingueu el valor d’anar més enllà i lluitar per la llibertat d’expressió perquè si no, a mi personalment, em costa creure’m les proclames que fa Tere Royo. Ja que jo quan era regidor vaig patir com a representat del BLOC al nostre ajuntament la censura i la poca estima per la llibertat d’expressió que el Sr Almenar, quan era alcalde, tenia. Esta clar que les persones poden canviar, però “obras son amores y no buenas razones” que diu el refranyer. El que vull dir és que si ú canvia ha de demostrar amb fets que ha canviat. I de moment el que sé, és que el Sr. Almenar, quan tenia poder (què és quan vertaderament es coneix a les persones) va censurar, i molt, als partits de la oposició. I ara a la pàgina web del seu nou partit el PAU hi ha un filtre-censor que va pel mateix camí – legítim, no dic que no- però lluny de la llibertat d’expressió que és un dels pilars fonamentals d’una autèntica democràcia.