El 8 de MARÇ és una data reivindicativa per exigir els drets de ciutadania i laborals de les dones.
Hui com sempre, i per la crisi més que mai, cal un canvi de direcció
en les polítiques del govern que incideixen de manera especialment dura
en la situació de desigualtat i suposen una pèrdua de drets de
ciutadania ja consolidats, perquè amb aquest govern s’està retrocedint.
Estem en un context de crisi estructural: econòmica, política, social
i institucional, i com a part d’ella, s’estan implantant un conjunt de
mesures, que no són només una successió de retallades, sinó que suposen
un canvi de model planificat. El desmantellament de l’Estat del benestar és un canvi ideològic.
Aquest canvi de model afecta a l’economia (privatitzacions, reforma
laboral i de les pensions, així com de la negociació col·lectiva,
retallades de serveis públics que estan desmantellant l’Estat de
Benestar…), però també a l’àmbit social i polític. En aquest context, el
paper de les dones en la societat i les conquestes ja assolides o
encara reivindicades, són un dels àmbits més afectats. Estem anant cap a l’enfortiment del model patriarcal i no cap a la igualtat.
Aquest canvi de model afecta de manera més cruel les dones, perquè
l’Estat del Benestar és el costat feminitzat de l’Estat: educació,
sanitat, polítiques socials, atenció a la dependència, etc.
Cal treballar per la participació activa de les dones en la
vida pública, font de drets, d’empoderament i d’una comprensió més
inclusiva de l’acció política. És important l’acompliment efectiu de la Llei d’Igualtat, vigent des de fa 6 anys, per avançar en l’eliminació dels obstacles i els prejudicis que pateixen les dones.
Des de les institucions públiques s’han de fer accions perquè el repartiment del treball remunerat i del no remunerat, treballs domèstics i de cura, es facen de manera equilibrada i en igualtat de condicions entre dones i homes. Urgeix que el Govern de l’Estat ratifique el Conveni 189 de la OIT per la dignificació del treball domèstic assalariat.
Les dones jubilades: pateixen les desigualtats acumulades al llarg de tota la vida, i que s’agreugen segons es compleixen anys,
i està convertint-se en una amenaça real per a les dones de major edat
que han treballat al llarg de tota la seua vida en la casa, la cura de
la seua família, donant suport a negocis familiars, i no obstant això,
les seues pensions són baixes i es deriven del seu estat civil.
Si arriben a percebre una pensió pels seus anys de treball, aquesta sol
ser inferior a la dels homes, per diversos factors: les dones pateixen
la parcialitat, la temporalitat, la diferència salarial, la interrupció o cessament de la carrera laboral
per a cuidar de les criatures, de les persones malaltes o majors i una
major tendència a ocupar treballs que els permeten conciliar.
La tasca educativa des de les institucions i les accions públiques i polítiques: és necessari que les institucions públiques exerceixen de model en valors d’igualtat en totes les seues actuacions: s’han de programar actes amb caràcter positiu on es promoga
la igualtat de drets, la llibertat i autonomia de les dones i es
bandege el model femení submís i les actituds i les conductes sexistes.
Això inclou des del disseny urbanístic a la programació d’actes
culturals, esportius i festius. També, en la mesura de les nostres
competències, s’han de controlar les campanyes publicitàries on les
dones es venen com a objecte sexual. Cal criticar la iniciativa del
govern de retrocedir en la coeducació dins l’àmbit escolar, amb mesures com la possibilitat de separar l’alumnat per sexe. També és molt important reivindicar l’educació sexual i afectiva dins l’ensenyament.
El nostre objectiu polític ha de ser la feminització de la
societat, és a dir que el conjunt de la ciutadania així com les
administracions públiques han d’assumir els valors i les
responsabilitats de cura i vertebració social tradicionalment femenins.
Els serveis públic han de vetlar per la igualtat de drets i promoure’ls: les nostres accions polítiques els han de reivindicar, defensar i hi han de ser coherents.
Volem una escola pública, laica i coeducadora. Cal respecte a la
diversitat i és urgent una educació sexual i afectiva en tots els
nivells de l’ensenyament.
Que forme part de la xarxa de sanitat pública l’atenció a la salut
sexual i reproductiva de manera no sexista, donant a les dones garantia
de salut, de seguretat i de llibertat sobre el seu cos. Recordem el
propòsit del govern de modificar la llei d’interrupció de l’embaràs.
És escandalós que els poders públics abandonen les famílies en la
cura de les persones en situació de dependència. Això suposa un
entrebanc enorme en el camí cap a la igualtat, en ser les dones
majoritàriament les que de fet assumeixen aquesta responsabilitat.
Exigim l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i denunciem la política de retallades en les ajudes previstes en la Llei.
La violència contra les dones: maltractament, assassinat, violacions, mutilacions genitals a les dones
es mantenen en taxes insuportables. Les retallades econòmiques i
socials repercuteixen directament en la prevenció, la detecció i
tractament. Cal tenir compte els col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat, com ara les dones i xiquetes nouvingudes.
Recordem la nostra moció del 25N on vam demanar el compromís del
ajuntaments en incorporar la perspectiva de gènere en totes les seues
actuacions i en dotar de recursos les partides necessàries dels
pressupostos.
Les ordenances municipals sobre la prostitució no han de criminalitzar les dones. Exigim la persecució de les màfies i proxenetes que exploten a dones i xiquetes
i calen mesures de protecció i polítiques públiques actives i efectives
d’inserció sociolaboral per a totes aquelles dones que vulguen eixir
d’aquesta situació.
La diversitat afectivo-sexual: la llei del matrimoni igualitari,
per fi és constitucional. S’han de combatre totes les vessants de la
discriminació per l’orientació sexual o identitat de gènere. Cal vetllar
perquè des de l’ajuntament no es discrimine de cap manera i es pose cap
obstacle a les parelles no heteroxexuals. Així mateix cal desenvolupar
accions per promoure la normalització de la diversitat afectivo-sexual i criminalitzar les actituds discriminatòries. Des dels ajuntaments s’han de prendre mesures per fer desaparèixer els prejudicis i també per ajudar a la visibilització de la identitat sexual.
Hem de fer positiu que les dones lesbianes, transexuals i bisexuals
siguen visibilitzades en tots els àmbits de la societat i gaudesquen de
les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania.
S’ha de fer un ús del llenguatge no sexista: el llenguatge construeix la nostra visió de la realitat i les institucions tenen la responsabilitat de consolidar un llenguatge igualitari i inclusiu, no solament ha d’evitar-se el sexisme i la misogínia, sinó que no pot invisibilizar les dones. En aquests sentit no hi ha cap manual d’estil oficial, cosa que hauríem de reivindicar de les institucions.
Dones lliures per a un País lliure!
[
Esdeveniment de Facebook per vindre a les manifestacions del 8 de març amb Compromís. Afegeix-te i convida les teues amistats! Omplim la xarxa de somriures tres voltes rebels!]
